L'OÏDA: El miracle de sentir-hi ~ PERCEPCIÓ DEL MÓN

El video que us adjuntem, explica l'experiència de Georgina Pujol, una noia va nèixer amb sordesa absoluta i als vuit anys, va presenciar el moment en què activen l’implant coclear que el Dr. Orús va posar a Aurora Rodríguez a l’Hospital de Sant Pau, on fa més de trenta anys que posen implants coclears. El Dr. Orús explica que l'implant coclear és com un audiòfon sofisticat que fa servir estímuls elèctrics, que té com a especial una bovina que permet conectar amb la part interna. Té un feix d'electrodes que entren a l'orella per una incisió (perquè hi ha un os i no es podria sinó) i s'ha de fer un túnel fins la còclea i allà inserir-hi els electròdes que permetran a la persona sentir. No té cap efecte secundari negatiu, solament el fet d'operar-se.

Marta Capdevila, il·lustradora de “Les Tres Bessones”, ja va passar per aquesta experiència. Als 38 anys va poder sentir la veu dels seus fills i ho va reflectir en un conte "diari" sobre Diu que era una nena feliç sorda, però es va fer un implant perquè era mare i tenia moltes preocupacions i no se'n arrepenteix gens, diu que no li va costar gens ni ho va passar malament. L'intervenció es molt curta i relativament senzilla, però es requereix molta precissio perquè el cirugià podria tocar el cervell. Dels seus quatre fills un també es absolutament sord, el Marcel, que viu la sordesa sense cap limitació. Ell porta dos potents audífons, com altres nens de l’escola Tàber, que pot desconnectar a voluntat. El primer cop que va sortir al carrer amb els sorolls, no els reconeixia i se sentia inquieta. Preguntava d'on venien els sorolls i poc a poc va anar aprenent a escoltar.
Des de plató, Jaume Vilalta explica com és l’oïda interna i permet als espectadors poder sentir una frase tal com la senten els qui porten un implant.

L’anatomia de l’orella:

El presentador Jaume Vilalta explica el funcionament de l’orella. L’orella és un òrgan molt fi. Té un marge dinàmic d’un bilió (un 1 seguit de dotze zeros), el marge dinàmic és el marge de la cosa més petita i la més gran que pot mesurar. Això vol dir que té una sensibilitat extraordinària, però al mateix temps és un òrgan molt delicat.
El pavelló auricular concentra tot el so i l'amplifica. El so passa pel conductor auditiu i es forma una ona plana que xoca contra el timpà, que és una pell molt fina i molt tensada capaç de transmetre les vibracions de l'aire als ossos òtics, que són tres,el martell, l’enclusa i l’estrep, i aquests les transmeten a la CÒCLEA, que és l'autentic sensor d'audio i està encapsulada per una càpsula ossea tancada dins el crani. Si es fa malvé la còclea, et quedes sord.

La còclea, un sensor prodigiós:

La còclea és una espiral tan petita com un cigró, d’uns 35 mm de diàmetre, com el tap d’un bolígraf tipus “Bic”, i està plena de líquid. És tan delicada que està blindada per un càpsula òssia, i aquesta, al seu torn, protegida pel crani. A l‘interior de la còclea hi ha l’òrgan de Corti, que té una forma similar a una llengüeta. L’òrgan de Corti presenta un gruix diferent al llarg de la seva longitud i al seu interior hi ha fins a 25 mil sensors que són grups de cèl·lules ciliades, que són uns pels extremadament sensibles que exciten el nervi òptic, també són molt delicades. Amb un so molt fort et pots quedar sord de lo sensibles que són aquestes cèl·lules ciliades. Les d’un extrem estan especialitzades en els sons greus i les de l’altre extrem en els aguts.
Quan els ossos òtics piquen sobre la finestra oval, transmeten la vibració al líquid, que envolta l’òrgan de Corti, i es forma una ona estacionària. Aquesta ona genera punts de pressió en llocs diferents segons la freqüència del so que arriba. La pressió exercida als diferents punts de l’òrgan de Corti es detectada per les cèl·lules ciliades, les encarregades d’excitar el nervi de l’oïda.
Aquestes cèl·lules són molt sensibles, els sons massa forts les van trencant i no poden regenerar-se. Així doncs, sentir un so molt fort de manera habitual pot provocar sordesa. Podria ser comparat amb un camp de gespa: quan el trepitgem de manera ocasional, pot recuperar-se, però si hi muntem un concert de rock quedarà inservible.

Com funciona l’implant

Jaume Vilalta i la pianista Marta Millà comparen la còclea amb un piano: els sensors de l’òrgan de Corti és un òrgan molt complicat, serien les tecles del piano, i el nervi les cordes que hi ha dins, la caixa del piano. Si fallen els sensors, és com si el teclat no funcionés, no arriba cap informació del món exterior, malgrat que funcioni el nervi. Aquest problema pot solucionar-se amb l'implant coclear. L’implant, com ja hem dit, es col·loca a l’interior de l’òrgan de Corti i estimula directament el nervi. Actualment poden tenir fins a 22 elèctrodes. Cada elèctrode estimula una àrea àmplia de cilis:
“Sentir-hi amb un implant -diu Jaume Vilalta- és com tocar les cordes d’un piano amb els punys”.
Cada elèctrode de l’implant correspon a un canal de freqüència determinat i junts formen el so que sentirà una persona sorda. Al plató en sentim una reproducció, tal com diu el presentador: “encara que per a nosaltres sembli la veu d’un robot, per a ells és com música celestial”.